ALACANT AL REGNE DE VALÈNCIA: UNA NOVA IDENTITAT

Per Antonio Adsuar

Bona vesprada a tots,

Hui he escrit un post un poc diferent, vos explique. Fins ara hem seguit de manera cronològica l’història d’Alacant, sobre tot de l’Alacant-sud (l’Alacant de les palmeres), desde 1151 fins al 1366.

Contínuament podiem veure com, primer sobre el paper dels tractats pactats per els reis i després sobre el terreny amb batalles reals, Alcant ballava constantment: ara era del regne de Castella, ara era del Regne d’Aragó.

Ja coneixem el resultat de tot plegat: després de 200 anys d’incertesa quasi tota l’actual província d’Alacant quedava definitivament enmarcada dins del Regne de València. Doncs bé, és el moment d’aturar-nos a explicar com era aquell regne al que des de 1366 estavem definitivament units.

A vore, a vore, Què era el Regne de València? D’on venia? En primer lloc hem de dir que el Regne valencià era fill d’una federación, la catalano-aragonesa, formada el 1137. Per tant, com vorem, serà el resultat de les actuacions que feren els dos regnes, el pare i la mare, en les que serien terres valencianes. Fills del federalisme som aleshores.

On arranca tot?: al 1238 el rei Jaume I, en conquerir la gran ciutat musulmana de València, va decidir crear un nou regne. Va ser una creació ex-novo, totalment fruit d’una idea del rei. Jaume I volia crear un territori afí a l’institució reial, on els nobles no tingueren tant de poder com a l’Aragó.

Per este motiu es va recolzar sobre tot en la noblesa catalana i, fonamentalment amb la seua ajuda, va anar agafant castells i pobles. El regne tindria les següents característiques:

1.Seria el resultat d’un pacte del rei amb les ciutats, amb menor poder nobiliari

2.Seria un regne més centrat en el comerç i l’economia, menys dominat per les èlits del senyors i més per els comerciants de la ciutat

3.La seua llengua oficial seria la catalana. Això ho va determinar la gran influència que va tindre l’esglèsia de Catalunya en la fundació de les noves parròquies. La llengua aniria rebent poc a poc el nom de valencià a aquell territori, perque els ciutadans la sentien com a pròpia d’aquel regne

4.El Regne de València, gràcies a la visión de Jaume I, recupera l’idea de l’emperador bizantí justinià (d’arrels romanes!): un Cèsar-rei, una llei, un territori. Per això podem considerar que el valencià va ser un territori més modern i menys medieval dins el context hispànic

Com veiem Catalunya era l’espill en el que es mirava el territori valencià. Per què? Cal aquí explicar una cosa; La conquesta de Mallorca (1229), també feta per el rei Jaume I, l’havia dirigit Catalunya, interessada en el comerç que li aportava l’expasió mediterrània de la Corona.

Aleshores, per un pacte tàcit, tots suposaven que els territores de les comarques valencianes li tocaven al regne d’Aragó, que volia una eixida al mar. Jaume I es va oposar a aquesta idea, que havera donat una València més ramadera i controlada per l’èlit militar dels nobles aragonesos.

Escut de la ciutat de València

El rei, per evitar això, es va recolzar en l’ajuda catalana. Els nobles d’aragó mai van acceptar este fet i van conquerir terres valencianes també, competint amb el rei.

València va ser, per tant, una extensió de Catalunya, una part més de Catalunya?.

La reposta és clarament no. El Regne de València era un regne nou, totalment independent des de el primer moment. Això sí, al recolzar-se el rei en Catalunya per construir-lo contra aragó, es van crear profundes afinitats: una mateixa llengua oficial i  una mateixa estructura econòmica, marcada per la força del comerç, de les ciutats i la vocació marinera.

És normal que les confusions es donaren en el futur, sobre tot quan l’identitat valencia era més nova. Aquesta no es va consolidar mínimament fins al 1329.

Tanmateix, la pluralitat ètnica a les comarques valencianes va ser molt gran: la repoblació va ser aragonesa i catalana però també francesa i castellana, sobre tot a les comarques del sud d’Alacant. També la gran presència musulmana al regne li va donar una forta peculiaritat.

La clau d’allò valencià, la diferenciació fonalmental i decisiva va ser la creació d’un territori diferent, delimitat i amb lleis i parlament especials. Tot això ho va determinar la decisió d’aquell gran rei medieval que va ser Jaume I.

Per acabar simplement remarcar una cosa: tot este cosmos particular havia estat el predominant a les comarques del nord d’Alacant=Alacant de les montanyes (les marines i la montanya d’Alcoi), el que quedava amunt de la línia Biar-Bussot, que s’havia incorporat al regne de València el 1245.

Ara, al 1366, uns 120 anys més tard, se l’afegia l’Alacant sud=Alacant de les palmeres, que contava a més a més amb 2 particularitats afegides: una entitat administrativa pròpia, la Gobernació d’Oriola, i la gran llunyania geogràfica amb la ciutat de València, que era el punt central des d’on s’irradiava aquella nova manera de ser.

Es conformaràn els nobles d’Aragó en quedar-se fora de València? Clar que no!!!!

¡Seguim amics, fins després!

Post escrit per Antonio Adsuar

*Fonts principals: J.L. Villacañas «Historia del poder político en España», ed. RBA, VV.AA, J. L. Villacañas «Jaume I», ed. Espasa y V.Baydal «Els valencians, des de quan són valencians», ed.Afers