Per Antonio Adsuar
Hola amics,
Ja estem aquí de nou! Si recordeu vaig explicar en el post anterior que cal entendre la història d’estos temps medievals tenint clar un fet: l’unitat política i real, aquella que era veritablement operativa, és la familia. Tots els actors nobiliaris de l’època busquen engrandir el seu patrimoni i deixar el màxim als seus fills.
Amb aquesta lògica en ment entenem que la reina castellana Leonor, esposa del rei aragonés Alfons IV el benigne, vullguera deixar al seu fill l’infant Don Fernando les màximes propietats posibles. Com recordareu Don Fernando va aconseguir al 1329 que es creara per a ell el senyoriu d’Oriola, que comprenia les terres d’Alacant-Oriola, el nostre Alacant-sud, que havia sigut fins al 1305 el regne de Múrcia.
Els 2 Peres que entraren en guerra, Pere IV d’Aragó (esquerra) VS Pedro I de Castella
L’Alacant-sud era una mena de senyoriu neutral, una espècie de «Estat apart». De nou els alacantins quedavem en terra de tots i de ningú. Ara que està clara la nostra condició, passem a l’acció!.
Al 1359 va esclatar la guerra entre Castella i la Corona d’Aragó; va ser coneguda con la guerra dels 2 Peres. Pedro I el cruel, rei de Castella, reclamava que li tornaren ¡precisament les terres alacantines en disputa! Si sempre haviem sigut moneda de canvi, ara erem «causus belli», che! Ningú ens deixava viure 🙁
L’infant Don Fernando es va haver de posicionar, les dinàmiques amic-enemic no el deixaven romandre neutral. En un primer moment es va posar de part de Pedro el cruel de Castella. En l’altre bàndol es situaven la Corona d’Aragó, comandada ara per Pere IV el ceremoniós i Enrique de Trastámara, candidat a suceir en el tron a Pere el cruel.
Com veien era una autèntica guerra civil hispànica amb aragonesos i castellans lliutant en els dos bàndols. Tots jugaven les seues cartes. Enrique de Trastàmara li havia promés al aragonés Pere IV el regne de Múrcia si guanyava. Pedro I de Castella li havia reconegut a Don Fernando el seu domini total sobre el senyoriu d’Oriola si guanyava i el sud d’Alacant pasava a Castella.
Pere IV, astut, li va prometre el mateix al seu germanastre Don Fernando si es canviava de jaqueta. Don Fernando es va passar a Aragó en 1357 i ara atacava la Múrcia castellana des d’Oriola. Quin enrenou!
Com va afectar la ciutat d’Alacant, la ciutat d’oriola i la nostra terreta alacantina tot això? Aquella va ser probablement la guerra més llarga i destructiva que hem patit, fins a 4 vegades els dos bàndols van conquerir i reconquerir el castell d’Alacant. La destrucció va ser quasi total!
La falta d’entesa hispànica, la manca d’accord i la guerra endèmica va deixar Alacant pràcticament despoblat. El mateix Regne de València i el Regne d’Aragó sencers van estar a punt de desaparèixer i ser annexionats a Castella.
El poble va patir, molt, molt. Si uns historiadors diuen que la gent era favorable a Castella altres afirmen que era pro-Aragó. Tanmateix, allò que li quedava clar a la gent és que les lliutes patrimonials i egoistes dels senyors causaven la seua aniquilació. Cap lligam cultural o polític unia als vasalls amb els senyors.
En 1363 un home d’Enrique Trastàmara va matar el infant Don Fernando, que pretenia ara ser ell el candidat a substituir Pedro el cruel de Castella. Amb l’assasinat de Fernando el senyoriu d’Oriola quedava de facto disolt i l’Alacant-sud tornava a mans de la Corona aragonesa.
La guerra a Alacant va acabar el 1366 i la guerra en general va finalitzar el 1369. Va vèncer la Corona d’Aragó i Enrique Trastàmara va ser rei de Castella amb el nom d’Enrique II. La major cohesió d’Aragó s’havia imposat tot i que la federació tenia solament 1 millió d’habitants front a 6 de Castella.
La batalla de Nájera (1367)
Tanmateix la victòria portaria amargues conseqüències com veurem després. L’Alacant sud havia quedat arrasat i va tindre que començar pràcticament de zero. La veritable repoblació des de Catalunya, el regne d’Aragó i altres terres del regne de València començarà ara.
No obstant, una cosa important quedava clara: a partir d’ara Castella ja no podrà qüestionar la valencianitat de les comarques del sud alacantí. Per fi s’acavaba la guerra i l’incertesa que havia durat massa, segles.
Alacant quasi ho paga amb la seua destrucció total però per fi podia començar a donar-se forma. Quines van ser les conseqüències de la guerra dels 2 Peres a nivell hispànic?. Ho comentarem en el pròxim post. A reveure!
Post escrit per Antonio Adsuar
*Fonts principals: J.L. Villacañas “La monarquía hispánica”, ed. Espasa, J.L. Villacañas «Historia del poder político en España», ed. RBA, VV.AA, «Historia de la ciudad de Alicante, tomo II, edad media», ed.Patronato del quinto centenario 1990 i G. Muñoz, «Episodios de la ciudad de Alicante», ed. Sargantana
APA
Descomunal. Pense que potser sigues un dels més assabentats d’aquest subjecte.
I no n’hi hauran tants!