Por Antonio Adsuar
Salutacions amics lectors,
Al post anterior vàrem analitzar les característiques de la Corona de Castella als segles medievals. Si Castella va ocupar el sud alacantí a partir de 1243, les forçes de la Corona d’Aragó van anexionar el nord de l’actual província.
El 1245 el rei Jaume I el conqueridor controlaba els territoris que anaven de Biar a Busot. Més endavant, des de 1296, el seu net Juame II controlarà les comarques de l’actual sud alacantí fins a Guardamar, que deixaran d’estar governades per Castella passant a formar part del Regne de València-Corona d’Aragó.
Com era esta Corona que va colisionar amb l’enèrgica Castella a les contrades d’Alacant?. La Corona d’Aragó va nàixer amb la unió l’any 1137 d’una confederació de 2 entitats polítiques: el Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya.
L’influència de l’imperi de Carlemany, que va controlar part d’estos territoris i els va denominar «la marca hispànica», va fer que a la Corona d’Aragó, sobre tot a Catalunya, hi haguera un major sentit del feudalisme (un invent franc) i per tant del pacte entre el rei de la confederació i els nobles.
Això feia d’aquest territori una unitat política més estable, amb millor funcionament institucional i més pau interna.
Reunió de Corts valencianes
Si Catalunya es caracteritzava per ser més comercial i marítima,dominada per els burguesos, el Regne d’Aragó era més ramader i fou governat per la noblesa.
En els dos territoris el dret era resultat d’un pacte entre el rei i el regne o principat. La confederació catalano-aragonesa que va reconquerir Alacant era una potència més menuda que Castella però més cohesionada.
El seu gran rival en el context internacional europeu era França, país en el que es disputava el control del Mediterrani. Estos dos gegants de la política medieval es barallaven sobretot per controlar Itàlia. Per a ells tindre el favor de Sant Pare de Roma, el Papa, era fonamental per poder expandir-se al «mare nostrum».
Cronologia de la conquesta de regne de València, noteu la diferència entre «l’Alacant-nord» (1245) i «l’Alacant-sud» (1296)
Castella i Aragó, Aragó i Castella. Els dos poders en expansió voldràn gaudir de les nostres terres alicantines i aniràn fent pactes per determinar quines zones de la terreta havia de colonitzar cadascún.
Avançem doncs! Fins al proper post!
Post escrit per Antonio Adsuar
*Fonts principals: JL. Villacañas, «La formación de los reinos hispánicos», ed. Espasa y J.M. Del Estal, «Historia de la provincia de Alicante”, tomo 3, ed.Mediterráneo.
Apa
Cada dia em sembla més interessant aquest assumpte de l’Alicantinisme.
A més, tens a la meua penya prou-prou enganxada.
Veig un futur llibre (paper o digital), dins d’un temps, sense pressa, que pot eixir bo, molt bo.
Felicitacions!
Apa