DE NOU UNA REVOLUCIÓ PARCIAL: EL BIENNI PROGRESISTA A ALACANT (1854-56)

Per Antonio Adsuar Salutacions amics, Torne hui al apunts d’abril del 2020, en ple confinament total. I es que escrire és tornar, retornar i insistir. Passem amb el...

Per Antonio Adsuar

Salutacions amics,

Torne hui al apunts d’abril del 2020, en ple confinament total. I es que escrire és tornar, retornar i insistir. Passem amb el post que ara llegiu a la segona mitad del segle XIX, possiblement el meu moment favorit de la nostra terreta.

Vaig a contar-vos a continuació què va passar al nostre Alacant durant el bienni progresista (1854-56). En esta entrada em centraré en els aspectes més polítics i en la propera en l’esfera económica. Tot va començar, com no, amb l’enèsim cop d’Estat.

El general O’Donnell

 

El va protagonitzar el general O’Donell el febrer de 1854 i va ser conegut com «La Vicalvarada». Com la meua intenció és extendre’m en allò que va a passar a Alacant no ens entretindrem en el context espanyol de la coneguda com «Revolució de 1854». Únicament hem de saber que, gràcies a un pacte entre O’Donell i el general Espartero, des de 1854 fins a 1856 van predominar a Espanya els governs liberals progressistes.

Tot i que com heu vist este període de la història política solament va durar 2 anys va portar importants canvis que, si be nos es van consolidar, sí van tindre interessants conseqüències.

Després d’un llarg temps de governs del moderats (1844-54) la burgesia més progressista va voler recolzart-se en el poble per canviar les coses. Es van formar juntes a les províncies i la d’Alacant  va possar-se a favor de la revolta i va tractar de coordinar les accions a tota la seua demarcació.

Què va oferir la burgesia més progressista al poble a canvi de que aquest els fera costat i els ajudara a governar i a reforma l’economia? Dos coses fonamentals: el servei militar seria obligatori per tothom, les clases altes no podrien pagar per evitar-lo. A més a més, en detriment de la Guardia Civil, es creava un cos armat, la milicia popular, format per la petita burgesia i el poble.

Cuadre sobre la Vicalvarada

També s’eliminaven els odiosos impostos sobre els consum que tan negativament afectaven a la gent popular. Semblava que, per fi, la revolució burgesa a Espanya començava a tindre un cert component popular, que s’anava semblat a la revolta francesa de 1789.

Tanmateix, una vegada més, el tancament oligàrquic de les elits es va possar de manifest, monstrant-nos que seguiem en part en aquella «Revolució passiva», en aquella revolució a mitjes que van denunciar en altres posts. Analitzem-ho.

El president va ser Espartero qui, de seguida, va disoldre les juntes, restant força al component popular del moviment. Les eleccions a corts constituents es van fer amb un sufragi més ampli, però…¡encara va ser censatari! La reina Isabel II jugava en l’ombra a favor de la màxima moderació frenant el seu component revolucionari.

No obstant això, a la província d’Alacant els 5 districtes electorals (Alacant, Elx, Oriola, Villena i Alcoi) van votar als progressistes per àmplia majoria. L’ajuntament d’Alacant era l’institució més favorable al poble i a un aprofondiment democràtic dels canvis. Però, oh contradicció!, disposava d’una capacitat d’acció reduïda en faltar-li finançament, degut precisament a l’abolició dels impostos de consums, el seu principal ingrés.

Alacant, segle XIX

La Diputació era més moderada i estava més controlada per una burgesia que era progressista però no massa. Les reformes favorables al poble van ser lentes i això va ocasionar malestar a les clases mitajanes urbanes, a la petita burgesia i al poble menut.

Finalment al julio de 1856 un colp d’Estat moderat va acabar amb el breu bienni progresista. Comptat i debatut, tot un gran fiasco? No exactament…en primer lloc en aquesta època la burgesia progressista sí va possar en marxa reformes económiques eficaçes, que van tindre influència a llarg plaç. Ho veurem al següent post.

Per altra banda sí va modificar l’experiència del bienni les coordenades polítiques d’Espanya.  En incloure el poble en les dinàmiques polítiques el va politizar. En sentir-se decebuts per els liberals progressistes las clases populars va anar decantant-se cap als partits demòcrates i republicans i cap a l’obrerisme. Això tindrà conseqüències en avançar el segle.

Alacant, a principis del segle XIX

Per aquesta mateixa sensació de decepció la milicia popular no es va alçar contra el cop d’Estat moderat. No va sentir finalment el bienni progressista com un règim propi que defensar amb la vida. Tampoc estava encara el poble prou organitzat en partits i moviments. Tot aquest cosmos, no obstant, sí servirà per a fer de base a la revolució de 1868, que donarà pas al Sexenni democràtic.

Un apunt final més en clau Alacant: la província i sobre tot la ciutat, va tornar a demostrar el seu caràcter més avançat, més progressista que la mitjana espanyola. Des del trienni liberal la ciutat de Benacantil va anar destacant per el seu liberalisme. Tanmateix, i això també es veu en este bienni progressista, el seu progressisme sempre serà moderat, contrari als excesos massa revolucionaris o violents.

Tot aquesta dinàmica estructural alacantina es vorà reflexada, més endavant per l’hegemonia de Maissonave a la ciutat d’Alacant a finals de segle XIX. Ho deixem aquí hui, tinc coses al forn, jejej

Gràcies amics per llegir-me! 🙂

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals: R.Zurita, «Revolución y burguesía: Alicante (1854-56)», ed.Patronato del Quinto centenario, 1990, VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», Ed. Diario información; VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», ed. Mediterráneo; VVAA, «Historia de la ciudad de Alicante», ed. Ayuntamiento de Alicante, P. Díaz Marín, «Después de la revolución: centralismo y burguesía en Alicante: 1844-54, ed. IAC Juan Gil Albert, 1998.

In this article

Leave a Reply to APA Cancel Reply

1 comment

  1. APA Responder

    Em fa molt profit llegir a aquest blog la repercussió que tingué a Alacant tot un segle de catarsi que molts fins ara no havíem conegut més que amb el traçat del que va ocórrer a tota Espanya. La idea del blog pren d’aquesta manera una vertadera volada, assabentant-nos de la relació Alacant – Espanya en el trencaclosques ibèric.