Per Antonio Adsuar
Bona vesprada i bon nadal a tots i totes,
L’acumulació de treball de fi de curs a l’institut on faig classes d’història no m’ha deixat molt de temps per escriure últimament. Ara, amb la tranquil·litat de les vacances, reprenc el fil i torne a oferir-vos un post que espere vos agrade.
De què estavem parlant? Doncs de l’edat moderna (1500-1800) a la terreta. En el darrer post haviem analitzat el procés més important en l’esfera política en la monarquia hispànica d’estos segles: l’increment del poder reial i la subsegüent construcció d’una administració més unificada.
Imatge del Misteri d’Elx
Com afecta a les nostres comarques de la Gobernació d’Oriola, al sud del Regne de València, este procés d’enfortiment del poder monàrquic?
Recordem que a les nostres contrades destacaven 3 pols poblacions: La capital i seu del bisbat des de 1564, Oriola, la important i portuària Alacant i la ciutat d’Elx i els nuclis senyorials del corredor del Vinalopó.
Mentre que Oriola i Alacant eren territoris de reialenc, propietat del rei, Elx pertanyia a un senyor, en concret era de la castellana família Cárdenas, des de 1471.
Feta esta breu introducció per resituar-nos en el context entre mos i mos de torró, passem ja al tema de hui: com va afectar l’increment de l’autoritat reial a les ciutats d’Elx i Oriola?. Respondre a aquesta pregunta és el nostre objectiu de avui.
Palau d’Altamira a Elx
L’urbs del Benacantil es va beneficiar d’una més gran conexió i coordinació amb la meseta central castellana, on Madrid va pasar a ser capital des de 1561. Tot i que Carles V va ser el primer monarca comú de la Corona d’Aragó i la Corona de Castella, hem de recordar que NO va suprimir els diversos regnes i que cadascún va mantindre la seua personalitat jurídica, política i institucional.
L’economia d’Alacant, molt basada en el port i la seua conexió amb Castella per el corredor del Vinalopó, es va veure afavorida per l’increment del poder central (si voleu recordar tot acò amb més detall vos recomane rellegir el post corresponent).
I Oriola? I Elx? És molt rellevant no confondre la Gobernació d’Oriola amb Alacant. Veiem:
1.Oriola: la seua força i potència venia més de l’edat mitjana, era una capital més antiga i lligada als furs. No competia amb la ciutat de València com sí ho feia Alacant. La seua aristocràcia basava el seu poder en una economia agrícola més pròpia, no tan lligada amb el comerç amb Castella o el mediterrani.
Per altra banda, la conquesta de Granada per el Reis Catòlics el 1492 va fer que Oriola ja no fora tan important com a bastió contra els musulmans fronterers. Prèviament el casament dels catòlics el 1469 va fer que també el rol de guardià de la frontera amb Castella fora menys important, donada la fusió dinàstica dels reis de Castella i Aragó. Per tot això l’importància estratègica de la ciutat del Segura va minvar.
Oriola va entrar així en una lenta decadència i al segle XVII va ser ja clarament sobrepasada en l’esfera econòmica i poblacional per una Alacant pròspera (podeu veure aquesta qüestió en detall ací).
En definitiva, la pèrdua d’importància d’un Regne de València menys centrat en sí mateix i la progressiva desarticulació de l’entramat foral valencià, va afectar negativament la capital política i eclesial de la Governació, que perdria a més a més el lideratge polític (que no el control del bisbat) amb els decrets de Nova Planta del 1707, quan la Governació és va dividir en moltes petites governacions.
2.Elx: Com ja vam dir la situació de la vila ilicitana era diferent ja que era terra de senyoriu. Molt prompte faré una sèrie de posts exclusivament centrats en Elx que ja tinc preparats; cal però que açí diga un parell de coses per a que s’entenga la situació d’aquesta ciutat i com li va afectar l’increment del poder reial a partir del segle XVI.
Basílica de Santa Maria d’Elx
Ja pocs anys després de la presa d’Elx per Alfonso X el Savi el 1262, el rei castellà la va cedir al seu germà Don Manuel. S’encetava així un particularisme il·licità que serà persistent: la vila sempre va intentar tornar a ser territori del rei però molts sobirans la donaven als nobles en premi al seus servicis.
Així ho va fer la reina Isabel la Catòlica el 1471, regalant Elx i el seu territori al noble toledà anomenat Gutierre de Cárdenas, que va ser decisiu en la consecució del matrimoni d’Isabel amb Ferràn el Catòlic. El pare d’aquest rei, Joan II, havia lliurat prèviament Elx a Isabel com a dot matrimonial…Quin enrenou no!!
El cas es que tota l’història ilicitana fins al segle XIX (!¡) vindrà marcada per la lliuta entre els representans d’un senyor castellà absent, que farà servir les pràctiques i usos castellanes, més convenients per a ell, i uns representant de la vila que es recolzaràn en els furs valencians que limitaven de fet i de dret el poder senyorial.
Per tant, l’increment del poder reial que estem analitzant durant tot el post va ser negatiu per a la vila d’Elx ja que quan més fort fora el rei més fort es feia també el domini dels Cárdenas sobre la ciutat.
Tanmateix no tot va ser negatiu ni definitiu. Elx es una peça molt interessant per mostrar com la Governació d’Oriola és una terra mixta, situada a la Corona d’Aragó però especialment conectada per geografia i per història a una esfera castellana que la determina contínuament.
Terra de frontera líquida, complexa i contradictòria, es mostra una vegada més el nostre Alacant d’antany! En el proper post analitzarem més detingudament el «cas Oriola» i molt aviat parlarem més extensament d’Elx.
Bona entrada del 2020 a tots!
Per Antonio Adsuar
*Fonts principals: «Historia de la ciudad de Alicante»,VVAA, publicaciones del Ayto. de Alicante, 1990, tomo III, «Jurisdicción y propiedad de la tierra» A. Arberola, publicaciones de la UA, «Historia de la provincia de Alicante: Edad moderna», ed. Mediterráneo.
