EL REFORÇAMENT DEL PODER REIAL A L’EDAT MODERNA (I): QUÈ CONSEQÜÈNCIES PER A ALACANT?

Per Antonio Adsuar Hola a tots i totes, com esteu?, En el post de hui farem una petita parada per tractar de comprendre el procés més important que...

Per Antonio Adsuar

Hola a tots i totes, com esteu?,

En el post de hui farem una petita parada per tractar de comprendre el procés més important que es va donar a la monarquia hispànica els segles XVI i XVII: es tracta de la construcció de l’Estat modern a partir de l’increment de l’autoritarisme reial.

Allò que ens interessa d’aquesta gran novetat que va portar enormes canvis polítics, institucionals i territorials es com va afectar l’augment del poder del monarca a la nostra terreta, la Governació d’Oriola. Avançem doncs…!

Cal recordar algunes idees clau: la Gobernació d’Oriola, com a estructura institucional especial però sempre dins del Regne de València, va ser creada per el rei. És a partir d’un acte de voluntad reial que el naixement de les nostres comarques es fa efectiu. El sentit i funció principal del nostre territori vindrà donat fonamentalment des de la cort i per això un increment del poder reial l’afectarà especialment.

Tinguem en compte també que a partir del govern de Carles V (1516) ja no és un monarca propi de la Corona d’Aragó el que determina el destí de la Governació sinó un monarca hispànic, que desitja una major unió entre Castella i Aragó. Veiem les repercusions de tot això.

La monarquia dels Aústries, com vam veure centrada en la construcció d’un imperi patrimonial europeu, va anar generant estratègies de reforçament del poder dels reis però ho va fer poc a poc, sense destruir les institucions i furs pròpies dels diversos regnes.

Això va donar com a resultat l’aparició d’un cosmos polític complex on les creacions típiques de la Corona d’Aragó entraven en dialèctica amb pràctiques reials que reafirmaven el poder del monarca i que eren més pròpies de Castella, un regne que havia cedit més a l’empenta reial.

El cosmos polític clàssic, medieval, del Regne de València l’havia generat en Jaume I amb una idea genial: construir un territori on la burgesia de les ciutats, uns gremis forts i uns camperols propietaris, ajudaren al rei a contindre la belicosa noblesa. Ja a finals de l’edat mitjana, com vam veure a este post, els reis havien deteriorat este equilibri de forçes pactant amb els nobles.

Els sistemes d’elecció dels càrrecs municipals per insaculació (es sortejaven els càrrecs entre una oligarquia tancada treient els noms dels elegits d’un sac)a Oriola (1443) i Alacant (1459) així ho evidèncien.

La derrota definitiva de les forces més avançades, ciutadanes i lligades a una economia més moderna i productiva, es van donar amb la destrucció dels comuners de Castella (1520) i els agermanats al Regne de València (1523). Ara el rei i els nobles podriem impossar el seu model encara que l’estructura foral de lleis pròpies va poder mantindre fins als decrets de Nova Planta de 1707.

Elx a l’edat moderna

Quines efectes va tindre este procés a la terreta als segles XVI i XVII? Els 3 territoris fonamentals de la Governació d’Oriola eren: Alacant i la seua comarca, Oriola i el Baix Segura (els 2 territoris eren del rei) i el marquesat d’Elx i les terres del Vinalopó, que es diferenciaven d’Alacant i Oriola en que depenien d’un senyor (el marquesat el controlava la família castellana Cárdenas des de 1471). Analitzem-los en detall:

a)Alacant: era, com ja sabem, una espècie de ciutat-illa centrada en el cultiu del vi de l’horta i en la comercialització a partir del seu port. La seua vida económica i social estava completament marca per el comerç amb Castella i la cort reial i en l’intercanvi de mercaderies, que depenia de la situació internacional.

L’oligarquia dominant a Alacant també havia sigut molt directament controlada per el rei des del començament, ja que el monarca volia tindre relació directa amb aquell port tan rellevant.

Per tant l’augment del poder del monarca i la major unió amb Castella van ser positives per a Alacant. El seu marc geogràfic, que el lligava amb la meseta per el corredor del Vinalopó, es veia reforçat. Recordem que les comunicacions amb València eren molt molt precàries i que la ciutat del Benacantil competia amb la capital del Regne per ser un port destacat.

Oriola al segle XVIII

A més a més Alacant, en dependre del comerç, mai va generar una estructura de manufactures forta ni per conseqüència uns poderosos gremis. Els gremis d’Alacant depenien dels de Múrcia o dels de València.

Per tant tota la legislació foral que defensava el tipus d’economia manufacturera no era important per a Alacant. Quan les manufactures van anar debilitant-se i perdent pes per la progresiva implantació d’una economia més centrada en l’agricultura d’exportació de matèries primeres sense treballar, més pròpia de Castella, Alacant no va alçar la veu, com si ho feren altres ciutats com Oriola i Elx, més lligades i necessitades de les lleis pròpies.

Ja a la crisi de les Germanies de 1519, mentre que Oriola i Elx va ser més clarament defensores dels agermanats i el règim foral, Alacant va recolzar el rei Carles V, que li va concedir en premi el Toisó d’or que encara lluieix a l’escut de la ciutat!. La derrota de les altres urbs, sumanda a la del Cap i Casal del Regne, València, va beneficiar la vila del Benacantil, que va continuar creixent en població i nivell econòmic.

És moment ja d’anar acabant este post. En la següent entrada vorem com Elx i Oriola són afectades de manera diferent a Alacant per l’increment del poder reial als segles XVI i XVII. La ciutat del gran port sempre ha sigut un poder diferent, un poder a contrapeu, formidable però que ha anat quasi sempre en sentit contrari de les dinàmiques generals del regne.

El regne de València anavan integrant-se més i més en la monarquia hispànica. Una Governació d’Oriola llunyana de València i mai ben representada políticament per l’estructura d’un Regne on el poder de la ciutat del Túria era tan gran, es veia ara més directament lligada al poder del rei i això tenia avantatges i inconvenients.

Com viuràn Oriola, la capital, i la portentosa ciutat d’Elx este procés? Ho comentarem en el pròxim post! Estem en contacte 😉

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals: «Historia de la ciudad de Alicante»,VVAA, publicaciones del Ayto. de Alicante, 1990, tomo III, «Jurisdicción y propiedad de la tierra» A. Arberola, publicaciones de la UA, «Historia de la provincia de Alicante: Edad moderna», ed. Mediterráneo.

In this article

Leave a Reply to APA Cancel Reply

1 comment

  1. APA Responder

    Ben explicada la connexió o desconnexió dels reis Àustries del XVII amb nosaltres. Es veu una vegada més la particularitat de la governació d’Oriola i les seues relacions amb Castella i la capital del regne de València. Molt aclaridor tot plegat.