ELS VISIGOTS: REGNE HISPÀNIC I CAOS

Por Antonio Adsuar

Hola amics,

Després d’una sèrie de posts en els que repassavem la geografia bàsica del territori alacantí anem a començar amb el relat de l’història de la terreta. Ja tenim analitzat l’espai, que és un condicionament estructural per l’actividad humana; pasen els segles però les muntanyes seguixen ahí!.

Ara toca vore com influix el temps en la nostra identitat alacantina. Iniciarem el nostre recorregut per un antecedent remot: els visigots.

Este poble germànic va entrar a la península ibèrica vers el 416 i va dominar-la fins l’invasió musulmana del 711. Els visigots són els primers que vàren unir pràcticament tota la península ibèrica en un sol regne. Ho van fer gràcies a un pacte amb les èlits hispano-romanes que es va concretar el 589, al III concili de Toledo, on el poble visigot es va fer cristià, unint així sota una sola religió població auctòctona i dirigents germànics.

Tanmateix, i aquesta és la característica que m’interessa destacar ja que va ésser determinant per la debilitat constitutiva que perjudicarà els regnes hispànics incloent el Regne de València on va finalment quedat inclòs Alacant, els visigots no va ser capaços d’estabilitzar la vida política de l’època.

Per què?. La raó fonamental és senzilla: els reis germànics no eren hereditaris. Cada vegada que moria un sobirà tots es mataven en una guerra civil per elegir nou rei. Un caos amics!…eren inútils políticament? Per supossat que no; simplement eren un poble guerrer unit per lligams de sang on el carisma militar era fonamental. I el carisma militar no s’hereta!.

Els reis visigots no van poder pactar amb la seua noblesa per que acceptara una monarquia hereditària; no es va crear una figura forta de regne, que generara un sentit de la cosa pública. Incapaços d’arranjar les seues disputes internes van recórrer als musulmans…i estos van aprofitar per invadir la Península Ibèrica.

Què va faltar a l’hispània visigoda?: el feudalisme. Què és el feudalisme en esència?. Es tracta d’un pacte rei-noblesa, basat en el vassallatge, que genera pau i ordre. El feudalisme va ser un «invent» dels francs…així els «francesos» d’aquells dies medievals van poder parar els àrabs al 732. I ho van fer perque el seu regne estava més cohesionat.

Aquest és, en definitiva, el nostre punt de partida: hispània, el lloc on naixeran els regnes d’Aragó i Castella que donaràn forma al nostre Alacant, va ser una terra inestable, marcada per les guerres constants, la manca de pacte i la difícil institucionalització del conflicte.

Quina ensalada per començar, no companys?!

Post escrit per Antonio Adsuar

*Fonts principals: JL. Villacañas, «La formación de los reinos hispánicos», ed. Espasa y «El cosmos fallido de los godos», ed. Escolar y Mayo, del mateix autor.