ELX A L’EDAT MODERNA (1): EFECTE DE LES GERMANIES I VICTÒRIA SENYORIAL

Per Antonio Adsuar Bon dia de nou amics, Hui continuarem la nostra sèrie sobre l’història d’Elx. En el post anterior, que resumia breument l’etapa medieval de la vila...

Per Antonio Adsuar

Bon dia de nou amics,

Hui continuarem la nostra sèrie sobre l’història d’Elx. En el post anterior, que resumia breument l’etapa medieval de la vila il·licitana, vam comentar els esdeveniments clau i les dates que més van marcar el tarannà de la ciutat. Recordem-les lleugerament:

Des del (quasi) primer dia Elx havia estat un territori de senyoriu, una espècie de estat-tap entre la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. Tot i que el 1305 va deixar de formar part de la Corona de Castella passant al Regne de València, per una donació per part del rei des del 1471 serà propietat d’un noble castellà, Gutierre de Cárdenas.

Territori insistenment mixt com veieu, a més a més quedava sota la direcció eclesiàstica de Cartagena (fins 1564) i de l’inquisició de Murcia (fins la seua desaparició el segle XIX). De nou un embolic, ni carn ni peix.

D’aquesta manera va quedar conformada la dinàmica social d’Elx, una vila que sempre es va construir en la lluita dialèctica contra el senyor, una ciutat necessàriament espavilada i bregadora.

*Els dos bàndols quedaven per tant clarament constituits:

1.Per una banda el senyor castellà, recolzat per nobles guerrers i terratinents afectes, que primaven una economia basada en la guerra i l’explotació agrícola, tot plegat més semblant i afí al model castellà

VS

2.Un grup dirigent més propi de la vila, que contava amb noblesa i burgesia local, i defensava una economia més manufacturera i gremial, un conjunt de forçes que feien que este bàndol siguera més pròxim al model d’una Corona d’Aragó amb furs propis.

Si he pogut explicar bé aquesta dicotomia radical, que marcarà tota la dialèctica de la història d’Elx fins al segle XIX, podem passar a plantejar la pregunta clau: Què determinava que l’elit governant il·licitana fora d’un tipus o d’un altre?

Doncs les dinàmiques de lliuta de poder en un espai peninsular que cada vegada era més hispànic, lligant més a allò que pasava a cadascún dels regnes en combat.

Cal tindre clar, però, que el poder del senyor, de la familia Cárdenas, mai no va ser total. Els furs del Regne de València, gràcies al genial disseny ideat per en Jaume I, limitaven el poder del senyor castellà i ajudaven als representants de la vila. això és del consell o ajuntament d’Elx.

Hem de pensar també que el senyor era una figura absent que governaba Elx mitjançant delegats que devien soportar les queixes contínies dels regidors municipals. A més a més, el senyor no posseïa massa terres a Elx, basant els seu poder en l’esfera jurisdiccional i en el cobrament de molts impostos i drets en diners o espècie.

Posats damunt la taula els trets estructurals que marcaven Elx al començament de l’Edat Moderna (1500-1800), comentem els esdeveniments clau d’aquesta etapa. Amb la compra del senyoriu de Cocentaina i d’Asp el 1497, els Cárdenas van refermar la seua hegemonia a la zona.

Però el procés clau que ho va marcar tot va ser la revolta de la Germania (1519-23), que ja vam analitzar a un post anterior. Aquesta insurreció va ser encapçalada per els camperos cristians, que es queixaven de la competència, desleial ells pensaven, que els feien els vasalls moros del senyoriu d’Elx. A aquesta classe llauradora es van sumar els burgesos principals de la vila, que demanaven també el fi del poder del senyor i volien tornar Elx a la condició de territori del rei.

El grup més important de la noblesa i les elits urbanes locals va dubtar a quin bàndol sumar-se però, en fer-los por el caràcter radical i popular que va anant agafant la revolta agermanada, no la van recolzar finalment, ajudant aquesta pasivitat al senyor d’Elx.

Després de la derrota agermanda, confirmada a una batalla decisiva que va tindre lloc a Oriola, la victòria va ser del rei Carles V i per tant del senyor il·licità. La família Cárdenas en eixia reforçada i es desarticula la noblesa i burgesia d’Elx amb més poder propi.

A partir d’este moment, ja sense dubte l’oligarquia de la ciutat de les palmeres va estar sempre vinculada als reis hispànics i als senyors Cárdenas i es va fundir matrimonialment amb dinasties castellanes, vivint cada vegada més a prop de la cort geogràfica i sentimentalment.

El senyor d’Elx va refermar el seu poder també desplaçant tots els moros, ara moriscos per decisió de Carles V el 1525 que convertia a tots els musulmans obligatòriament al cristianisme, a l’arrabal de Sant Joan, que seria un cos polític independent de la Vila d’Elx.

Debilitava així Cárdenas a la ciutat, dividint-la i enfrontant els cristians vells amb uns moriscos que depenien totalment de la seua protecció.

Tanmateix la vila no va deixar de lluitar i el 1574 va començar a litigar als tribunals intentant sempre que Elx tornarà a ser terra reial. 123 anys després, el 1697, la justícia li va donar la raó al senyor, que no obstant sempre va veure el seu poder qüestionat per els seus no-leials vassalls.

Així van avançar els segles XVI i XVII a la vida d’una ciutat marcada per una dialèctica tensa, que condicionava també l’economia il·licitana. D’aquesta esfera, però, parlarem el pròxim post. Espere que este que acabeu de llegir vos haja agradat! Visca Elx!

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals:  VVAA «Elche, una mirada histórica», P. Ibarra, «Historia de Elche», J. Serrano Jaén «Una convivència truncada, els moriscos al senyoriu d’Elx (1471-1609) i «Señores y propietarios» P. Ruiz Torres.

In this article

Join the Conversation

3 comments

  1. Isidro Dominguez Guerrero Responder

    Bon día Antonio, gràcies per la feina. ¿ Un llibre que tracte Les Germaníes?. Sort i salut.

    1. librosen Responder

      Gràcies Isidro,
      No sóc especialista però està ben explicat en este manual general d’Antoni Furió que et recomane en el seu conjunt:

      –> https://www.agapea.com/Antoni-Furio/Historia-del-Pais-Valencia-9788475026312-i.htm

      Una abraçada i ànims, ens veiem pronte
      Gràcies per lleguir-me i comentar 😉

  2. APA Responder

    Bon post que desenvolupa el trellat de la cosa política a la nostra ciutat germana.
    A poc a poc veiem com és nyiga la xarxa dels fils de l’aranya que l’Història va desgranant.
    Anem anant!