Per Antonio Adsuar
Bona vesprada xiques i xics,
Per Crevillent, el meu poble, ja es nota el caloret, ve l’estiu. Nosaltres, no importa la temperatura, seguim endinsant-nos en el nostre passat, fent viatges en el temps. Hui vull acompanyar-vos en una excursió per l’Elx del segle XVIII.
Anem a analitzar les represcusions polítiques i econòmiques del Decrets de Nova Planta (1707) a la villa del Vinalopó. Cal recordar algunes idees breus, de les que vam parlar més extensament a altres post, per després vore quines conseqüències tenen les mutacions històriques esmentades a Elx
Elche en el siglo XIX
a)Canvis polítics del Decrets de Nova Planta: hem de tindre en compte que la victòria del bàndol borbònic a la Guerra de Succesió (1701-1713) va significar en general a l’antic Regne de València la derrota dels components més popular, camperos i artesans, que defenien l’autogovern de la vila front a l’injerència del Marques d’Elx, senyor castellà de la ciutat des d’aproximadament 1470.
L’alta noblesa, d’arrels més castellanes i forànies, va vore com s’incrementava el seu poder. Com va repercutir això a Elx?: recordem que tota la vida política de l’urbs del Misteri havia girat històricament en volta al Senyor/Marques d’Elx. Els Decrets de Nova Planta reforçaren la seua posició de poder.
Mentre que als segles passats el Consell/ajuntament de la vila era elegit per les pròpies elits il·licitanes, ara, amb la supressió dels furs, l’autonomia municipal desapareix i serà el Senyor, com a delegat reial, el que nomene els regidors.
Va haver, per tant, un enfortiment del règim senyorial al segle XVIII.
b)Aquest canvi polític també va tindre repercusions en l’esfera econòmica. Cal tindre en ment que, per efecte també dels Decrets de Nova Planta, es va imposar una economia agro-exportadora, més típica de Castella, en detriment d’una més basada en les manufactures, més pròpia en general de la Corona d’Aragó.
C/Filet de fora, 1905
Què succeí al Elx en el terreny de l’economia? Doncs que el Marqués i les elits triunfants van anar alienant els drets de la ciutat i van anar cultivant les terres de l’extens terme municipal que fins ara havia quedat com a terres comunals, públiques. El poble, que necessitava d’aquelles terres comunes per treure un mínim profit i sobreviure, es va vore perjudicat. Els nobles privatitzaven marjals i albuferes, generant un increment dels cultius gràcies a la creació de més superficie cultivada.
Es guanyaven més diners però els pobres vivien pitjor. El Senyor d’Elx també es va quedar en propietat el castell de Santa Pola, que encara no era una vila indepdendent.
Fixeu-vos quin increment més bestial: des de la dècada de 1730 fins a finals del segle XVIII la quantitat de terres cultivades es va augmentar ¡en un 90%!. El triomf definitiu del model agro-exportador era clar.
El règim dels borbons afavoria a tota Espanya una liberalització de l’economia que empobria la manufactura. Per exemple, el producte estrella d’Elx, el sabó, va vore caure molt la seua producció al segle XVIII…l’oli amb el que es fabricava marxava a altres països per el port d’Alacant. Tot Elx es plenava d’oliveres propietat dels senyors.
El poble baix, la gent humil, va quedar sense massa alternatives. Una funció típica de les elits des de l’edat mitjana havia sigut el control del preu del gra i per tant del pa, que sempre calia mantindre no molt alt per a que tothom poguera menjar. Ara la liberalització d’aquest centúria provocaba la pujada del preu de pa i la gent patia.
En aquest context, es va donar a tot Espanya el conegut com motí d’Esquilache, que va tindre lloc el 1766. Éssent rei Carles III les clases populars de Madrid es van revoltar a causa de la clàsica «crisis de subsitència». La gent tenia fam i des del centre de la península les revoltes es van extendre i van tindre importància a Elx, Crevillent i també a Oriola, no tant a Alacant.
El ministre principal del rey, l’italià Esquilache, va dimitir i les autoritats van haver de corregir la seua política i preocupar-se per intervindre en el mercat per aconseguir un preu màxim del pa acceptable.
A Elx, com ja suposareu, quan va arribar la notícia de l’avalot a Madrid la gent es va llançar contra les autoritats. Es van unir els motius econòmics amb la reivindicació de les llibertats forals pròpies i perdudes. Elx volia ser lliure i no dependre del Senyor. La vila venia lluitant per aconseguir-ho des del segle XV. Política i economia es va unir i el poble ho va intentar.
La revolta, tanmateix, va ser derrotada per el Senyor d’Elx i les forçes del rei. He de senyalar, arribats a este punt del relat, una constant històrica interessant que sempre es dona a Elx.
Tradicionalment les disputes socials a Elx involucren tres grups:
1.El Senyor d’Elx, els seus governadors i representats a la vila, i la noblesa afí
2.El poble, els representats del Consell/Ajuntament i els defensors dels gremis i la manufactura local
3.Una elit burguesa vacil·lant, que i això és una dada clau, no ha recolzar històricament de manera clara al poble, decidint-se en moltes ocasions per quedar-se al costat del senyor
El sabó va ser una manufactura molt important a Elx als segles XVI i XVII
Podem exemplificar aquest aspecte parlant de 3 revoltes: les germanies de 1519-21 (que van ser importants a Elx en trovar a la vila bastant suport els agermanats), la revolta popular contra el senyor i el suport d’Elx (que va canviar de bàndol) a la causa dels Aústries el 1706 i els ja explicats avalots arran del motí d’Esquilache del 1766.
En les 3 ocasions el poble va anar contra el senyor i va ser derrotat. Un dels factors clau que explica aquestes desfetes és l’actitut poc clara de l’elit burgesa, que no recolza el poble de manera rotunda i preferix l’ordre que garantitza el Senyor.
Una última idea més valorativa: crec que és interessant destacar com els canvis portats per el Decrets de Nova Planta beneficien clarament a Alacant ( que té una economia agro-exportadora molt potenciada per el port i més connexió amb el poder de Madrid) mentre que Elx, més dividida, no es tan clarament afavorida per ells.
A Oriola, on el motí de 1766 va ser important, també van suposar els Decrets de Nova Planta l’aposta per l’agro-exportació del productes de la vega del Segura en detriment de la manufactura de la seda, que havia sigut forta al segle XVII.
Elx, pa i llibertat. Això és tot per hui amics, espere que vos haja agradat el post!
Per Antonio Adsuar
*Fonts principals: VVAA, «Elche, una mirada histórica» ed. Ajuntament d’Elx i P.Ruiz Torres, «Señores y propietarios», ed.Alfons el magnànim
