LA MÚRCIA ARAGONESA: JAUME II I L’ANEXIÓ DE 1296

Per Antonio Adsuar Hola a tots, Continuem en el nostre recorregut històric per la reconquesta medieval. Si en el darrer post analitzàvem un gest fraternal del català-aragonés Jaume...

Per Antonio Adsuar

Hola a tots,

Continuem en el nostre recorregut històric per la reconquesta medieval. Si en el darrer post analitzàvem un gest fraternal del català-aragonés Jaume I envers el seu gendre Alfonso X en recuperar Múrcia per a Castella, hui parlarem de nou de conflicte. Començem.

El 1296 el rei aragonés Jaume II el just invadia el castellà regne de Múrcia (que vos recorde que per aquelles dates incloïa la part sud d’Alacant, l’Alacant de les palmeres). Aquest fet ens mostra, una vegada més, el caràcter de les complicades relacions del regnes hispànics. Unes dinàmiques de guerra/pau, de enforntament/entesa, marcaven un cosmos hispànic unit, íntimament relacionat, però en conflicte constant.

Estatua de Jaume II a la plaça de la Comunitat Valenciana del meu poble, Crevillent

La Península Ibèrica era un lloc permamentment inacavat i violent, on el dret moltes vegades era vençut per les guerres. El “facto” s’imposava al “iure”. Per què Jaume II va atacar Múrcia?, en què basava la seua legitimitat per a fer-ho?. Tractem d’explicar-ho…

A la mort del rei Sancho IV (1295) a Castella va esclatar una guerra civil. Fernando IV, d’ únicament 9 anys d’edat, es proclamà rei. De la mà de la seua mare, la regent María de Molina, s’ha d’enfrontar a Alfons de la Cerda, conegut con “el de España”, que reclamava que el tro li pertanyia per ser l’hereu legal segons el testament d’Alfons X el sabio.

Jaume II es posicionà a favor de Alfons que li prometé el regne de Múrcia  per pagar la seua ajuda. De nou les nostres terres del sud alacantino-murcianes són moneda de canvi! Semblava ser el nostre destí històric…

Jaume II no espera a que la baralla entre castellans es resolga i, inmediatament, inicia l’ocupació del regne de Múrcia; en acció heròica el rei aragonés pren personalment i amb greu risc de la seua vida, el formidable castell d’Alacant ja el 1296. La conquesta de Múrcia finalitza el 1301 amb la presa de Lorca, que tancava el regne per el sud-oest.

Va ser legal aquesta ocupació de Jaume II?; no és fàcil respondre la pregunta. Òbviament violava de manera flagrant el tractat d’Almizrra de 1244 però es basava en un pacte amb un rei castellà legítim. Existia, a més a més, una legitimitat de fons. Com vam vore al últim post va ser el català-aragonés Jaume I el que va repoblar i ordenar amb gent dels seus regnes la zona de Múrcia al sufocar la revolta mudèjar de 1264-66, encara que la va tornar al seu senyor legítim, el rei de Castella.

Evidentment després d’imposar-se en la guerra civil castellana Fernando IV esta suposada legalitat de la conquesta murciana de Jaume II quedava en entredit. Però…Jaume II ja era el senyor de facto de les terres murcianes; com es resoldria el problema? Viuriem una altra guerra oberta Aragó-Castella?

Escut de l’actual regió de Múrcia

La respota la trovareu al pròxim post, on parlarem de la sentència arbitral de Torrellas de 1304. Tanmateix, i per conclure, volia destacar un fet; Jaume II desitjava que el regne de Múrcia haguera sigut una peça independent dins de la Corona d’Aragó, amb furs propis (encara que similars als de València) i personalitat política pròpia.

Tot i que aquesta voluntad del rei no va poder fer-se efectiva donat la curta existència d’un regne de Múrcia dominat per Aragó (1296-1304) tindrà conseqüències per a l’Alacant del sud-Alacant de les palmeres que veurà la seua personalitat pròpia reconeguda en gaudir d’una entitat administrativa pròpìa dins del Regne de València, anomenada “la procuració d’Oriola”. Però d’això ja en parlarem amics! A reveure 😉

Post escrit per Antonio Adsuar

*Fonts principals: JL. Villacañas “Jaume I, el conquistador” , ed. Espasa i J.M. Del Estal, “Historia de la provincia de Alicante”, tomo 3, ed.Mediterráneo.

In this article

Join the Conversation

5 comments

  1. APA Responder

    LA COSA SEGUEIX ESSENT MOLT INTERESSANT!

  2. APA (On behalf of Tanito). Responder

    Habida cuenta que la corona de Aragón la integraban distintos entes políticos, es decir, Reino de Aragón, Principado de Cataluña, Reino de Valencia y Las Islas Baelares, teniendo cada uno de esos cortes independientes, ¿Cada una de estas tenía su propio rey?

    1. librosen Responder

      Hola Apaa y Tano. Normalmente sí tenían todos el mismo rey. Se trataba de una federación, no de una confederación porque desde el pacto de 1137 los reinos no Aragón y Cataluña no se podían separar.

      No obstante, el reino de Mallorca tuvo rey propio en muchas ocasiones por su carácter insular, aunque siempre estuvo muy vinculado a Cataluña y a la casa de Barcelona. ¡Un saludo!

  3. Apa (On behalf of Tahito) Responder

    Cuando afirmas que los reinos de Aragón y Cataluña no se podían separar, ¿debemos entender, pues, que Cataluña fue reino?
    ¿Cómo se adquiere la categoría de reino, por nombramiento papal o por designación soberana? ¿O por autonombramiento?

    1. librosen Responder

      No, Cataluña nunca fue un reino. Provenía del imperio Carolingio, formaba parte de su marca hispánica. Sus condes recibían la legitimidad del rey de Francia en inicio.

      El rey en Cataluña era el conde de Barcelona, que a todos los efectos actuaba como rey….

      Sobre la segunda cuestión no sé muy bien qué responderte. El papa era clave en la edad media porque daba o quitaba legitimidad a los soberanos pero no sé que llevó a que Castilla fuera reino y Valencia también por ejemplo, pero que Cataluña no lo fuera. De todas formas en modo alguno no ser reino le quitaba importancia o categoría.

      De hecho, desde la creación de la federación con Aragón en 1137 Cataluña fue el poder directo de la unión, que basaba su potencia en su mayor cohesión y su imperio mediterráneo que desarrolló en total sintonía del rey.

      A cambio Aragón quedaba como una retro-tierra más feudal, agrícola, ganadera y con más poder de los nobles. Aragón siempre vio al rey con más prevención y aquello que obtuvo del pacto fue la posibilidad de ayuda de Cataluña contra una invasión por parte de Castilla sobre todo o de Francia.
      Supongo también que los productos de Aragón tendría salida por la red de puertos catalana.

      Un saludo y gracias por la pregunta!
      Antonio