LA PAU ENS SENTA BÉ!: LES BASES DEL CREXIMENT DEL SEGLE XV

Per Antonio Adsuar

Bona vesprada lectors,

Amb els 2 posts sobre els Reis Catòlics done per conclós el contexte hispànic dels darrers segles de l’edad mitjana que ens ajudarà a entendre l’història del nostre Alacant des de 1366 (fin de la Guerra del 2 Peres entre Aragó i Castella) fins a 1490 (any en que Alacant va guanyar el títol de ciudad).

Com ja vaig dir en altres entrades, la història de la terreta en este període és la història d’un èxit extraordinari: com una urbs pràcticament destruida i deshabitada el 1366 va se premiada amb el noble títol de ciutat al 1490?

El port 1918, font: https://alicantevivotest.files.wordpress.com

Recordem alguns factors a nivell Península Ibèrica que ens van ajudar:

1.Al canvi de dinastia i l’arribada dels Trastàmara a la Corona d’Aragó el 1412 va beneficiar molt el Regne de València, que es convertia en punt central de la política marítima de la corona. Alacant i el seu port s’en van aprofitar.

2.L’entesa hispànica que va significar el matrimoni dels Reis Catòlics el 1469 va portar pau. Per a una terra de frontera com Alacant era fonamental per existir, respirar i creixer que no hi hagueren guerres. La pau va augmentar el comerc entre Castella i el Regne de València i la molt fàcil conexió i proximitat d’Alacant, tant per Múrcia com per el corredor del Vinalopó, cap a la meseta van millorar molt l’economia alacantina.

Este serà, com voreu, un post de transició, que soles vol apuntar les raons del creixement i prosperitat de les nostres comarques als segles XV i XVI.

Recordem per tant algunes coses: del 1328 al 1363 l’Alacant del sud-Alacant de les palmeres va pertanyer al infant Ferràn d’Aragó, sent de facto una espècie de senyoriu a part, ni castellà ni aragonés. En el context de la Guerra dels 2 Peres, iniciada el 1356, el rei aragonés Pere IV el Ceremoniós va matar Ferràn d’Aragó el 1363.

Port antic, font: https://blogs.ua.es/turismemassesalacant

Així el senyoriu d’Oriola va tornar a mans de la corona el 1366 i passà a ser una altra volta terreny del rei. Pere IV va crear el en territori del sud d’Alacant la «Gobernació d’Oriola», que era hereva de l’antiga «procuració d’Oriola». Tornava a reconéixer, per tant, el caràcter particular d’aquestes terres frontereres meriodionals.

Al donar rang de «Gobernació» al territori l’equiparava pràcticament a la de València, quedan el Regne amb 2 governacions. Al càrrec de l’àrea política quevaba un gobernador i en temes econòmics i administratius l’encarregat seria el denominat batlle.

Tornaven d’alguna forma a la situació del 1304-05, quan el Regne de Múrcia es va partir i va quedar la part sud-alacantina al Regne de València. Estes seràn les condicions de partida d’una terreta, que com vam dir també abans tenia una composiciò poblacional més diversa amb catalans però amb més aragonesos i més castellans, per raons òbvies, que la resta del Regne.

Amb uns 120 anys de retard respecte a les comarques del nord d’Alacant-Alacant de les muntanyes (conquerides per Jaume I el 1245) quedava la part sud de la terreta ja plenament integrada al Regne de València.

Plenament? No del tot, recordem que fins a 1564 va dependre en el terreny eclesiàstic de Cartagena i per tant de Castella en este important aspecte; l’esglèsia tenia molt de pes!

Ja estem preparats per a vore com el nostre Alacant, divers, terra de frontera però emprenedora, va començar a ser menys un castell, una plaça militar ambicionada i destruïda per tots, i més un port, una zona pròspera de comerç, conectada amb Europa i el món.

Ens llegim amics!

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals: J.L. Villacañas “La monarquía hispánica” i ed. Espasa, J.L. Villacañas «Historia del poder político en España», ed. RBA,