L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS DEL 1609: REPERCUSIONS A LA TERRETA

Per Antonio Adsuar Bona vesprada amics, En el post de hui vos parlaré d’un assumpte cabdal per la història del Regne de València en la seua era moderna...

Per Antonio Adsuar

Bona vesprada amics,

En el post de hui vos parlaré d’un assumpte cabdal per la història del Regne de València en la seua era moderna (1500-1800). Analitzarem en aquest escrit l’expulsió dels moriscos de 1609, amb una especial atenció a les seues conseqüències a la terreta.

Com ja sabeu  este blog es centra en tres espais geogràfics: l’ibèric, la terreta i el regne de València. Este és el primer post d’una sèrie centrada al nostre Regne en l’època moderna.

Expulsió dels moricos des del port d’Alacant

Segiré fonalmentalment en el present escrit les passes del profesor Mario Martínez Gomis, de l’Universitat d’Alacant. Encetem camí!

Com recordareu l’esdeveniment clau que marca l’arribada de l’Edat Moderna a les terres valencianes és la revolta de les Germanies (1519-23). Durant els avalots que van tindre lloc a les Germanies els camperols van obligar a molts mudèjars (musulmans que vivien en terres cristianes però sense renunciar a la seua religió) a batejar-se, passant a ser moriscos, això és, d’orígen musulmana però de religió cristiana.

L’emperador i rei hispànic Carles V va reconéixer aquestes conversions com legals el 1525 i va ordenar batejar a tots els mudèjars que no s’havien sotmés.

Com vivia aquesta gent? A què es dedicava? Després de la conquesta cristiana del segle XIII molts sarraíns es van quedar a les nostres comarques, trevallant fonamentalment com a llauradors per als nobles. Vivien bàsicament a les zones de secà, no hi havia quasi prop de la costa o en les millors terres, les de regadiu. Per als senyors era molt positiva la relació amb ells per que eren mà d’obra barata i mai es queixaven…tenien els nobles amb ells una relació d’explotació però alhora paternalista.

Tanmateix, la població cristiana en general els odiava per fer-los competència laboral i per supossar un perill ja que podien, en un moment donat, ajudar als seus ex-correligionaris en els seus freqüents atacs a la costa.

La monarquia hispànica era més bé favorable a la seua expulsió, ja que es volia presentar davant els altres països europeus com un conjut de regnes purament catòlics. No obstant això, els reis no volien indisposar-se amb els nobles.

A les nostres comarques de la terreta els moriscos es concentraven bàsicament en dos llocs: les serres de la marina i l’alcoià-comtat (grup que vivia dispers a les muntanyes i era més bel·licós) i, més al sud, al mitjà i baix Vinalopó (contingent poblacional que vivia més bé en moreries urbanes i era més pacífic).

Finalment, per una sèrie d’elements conjuncturals que serien massa llargs d’explicar, es va decidir l’expulsió total dels moriscos per a l’any 1609. Però…com va convencer el nostre rei, en aquets cas Felip III, als nobles per a procedir a l’eventual expulsió?.

Van ser molts els avantatges concedits als senyors: podien quedar en possesió dels bens que els moriscos no s’emportaren i podien reactualitzar al alça les rendes que pagarien els nous colons, als quals van imposar unes condicions més dures. Tots es va fer de manera que, a la llarga, els nobles ixqueren guanyant!

Tots contents doncs tret, evidentment, de la població morisca que veia com se’ls feia fora de les terres que durante segles va ser seues. Les fonts parlen d’uns 120.000 éssers humans que va haver d’abandonar el Regne de València, que perdia aproximadament un terç de la seua població.

Els efectes per a les nostres terres d’este drama humà va ser més bé negatives. Al baixar la població la demanda va disminuir, prejudicant l’economia. Els moriscos eren molt habilidosos, únics, a l’art del cultiu de les terres gràcies al seu coneixement de tècniques agrícoles i de regadiu. La manca de població i les menors aptituds dels nous colons van generar una important baixa de la producció agrícola, principal riquesa del Regne.

Per acabar diré que a Alacant i a Oriola, que eren ciutats en territori reial i no tenien massa moriscos, la tragèdia del 1609 no els va afectar quasi res. Altres llocs de les nostres comarques, especialment el senyoriu d’Elx (el meu poble, Crevillent, es va quedar totalment despoblat) el marquesat de Guadalest i el comtat de Cocentaina van quedar molt malmesos.

Ho deixe aquí per hui amics lectors, no sense abans recomanar-vos la lectura d’un llibre sobre aquesta qüestió que vam llegir i comentar al nostre club de lectura «La terreta» de la llibreria Pynchon d’Alacant. Es tracta de «La expulsión de los moriscos de la provincia de Alicante», del excel·lent divulgador Gerardo Muñoz Lorente.

Salutacions i bona mar.

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals: VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», ed. Mediterráneo, tomo III. A. Furió, «Història del País Valencià», ed 3i4.

In this article

Join the Conversation

2 comments

  1. APA Responder

    Elx, Alacant, Oriola…, Crevillent.
    Com es desbrossa el trencaclosques d’aquest nostre petit racó!

    1. librosen Responder

      Moltes gràcies per el comentari!,
      Petit el nostre racó, però potent…en moltes coses som, ara per ara, el 5es de Espanya

      Visca Alacant!