MÉS PODER PER ALS REIS: L’EROSIÓ DE LES INSTITUCIONS VALENCIANES A L’EDAT MITJANA

Per Antonio Adsuar Bona vesprada amics, Fa com un mes i mig que no escric en este blog; he estat investigant a fons una qüestió important: Com va...

Per Antonio Adsuar

Bona vesprada amics,

Fa com un mes i mig que no escric en este blog; he estat investigant a fons una qüestió important: Com va evolucionar la nostra arquitectura política i administrativa durant la segona part de la nostra edat mitjana (1366-1519)? Quin va ser el desenvolupament de les nostres benvolgudes institucions pròpies creades per Jaume I? Quines va ser les repercusions d’aquesta evolució per a la terreta?

En una nova sèrie de posts em centraré a tractar de respondre aquestes preguntes. En les entrades anteriors del blog ja hem parlat del context hispànic de l’època (vos recomane re-llegir allò que diem sobre Alfons V el Magnànim i sobre els Reis Catòlics)i també de les coses que van passar al nostre Alacant. Ara ens centrarem en la història del Regne de València, sempre mirant des del sud, des de la nostra Governació d’Oriola. Començem doncs!

Els dirigents de la revolta de Les Germanies es presenten al regent de Castella Adriano de Utrecht

Cal recordar, una vegada més, la particularitat del nostre naixement. El Regne de València va ser creat per Jaume I el 1238 amb una idea fonamental clara: tot s’havia de bassar en un pacte entre el rei i les ciutats; una societat urbana poderosa, industriosa i comercial, recolzaria i seria recolzada pel monarca. Els nobles per tant, quedaven fora dels centres bàsics de poder d’un Regne amb furs i personalitat pròpia.

Aquesta idea platònica, perfecta, genial, del nostre pare fundador, però, va haver de lluitar per sobreviure al llarg dels segles. El Regne no va ser finalment, únicament, un producte d’aquella voluntad política sino més bé una síntesis d’aquesta en la realitat: l’equilibri perfecte no existeix i tant nobles com rei van anar erosionant aquest pacte, deteriorant en part les llibertats forals.

Això sí, a diferència de Castella, sempre va quedar clar que una cosa era el Rei i el seu patrimoni i una altra el Regne, representat per les Corts i amb un patrimoni públic i propi. Quines vam ser les fases d’este combat de boxeig?

a)El rei Alfons IV el benigne va haver de cedir front la noblessa en 1328-29. Alacant va eixir de facto del Regne en passar a ser terra de control nobiliari (1328) i en 1329 els nobles, especialment els aragonesos, accepten que el regne de València soles tindrà un fur, el propi de València, a canvi d’un poder judicial molt for sobre els territoris de senyoriu i de poder entrar al govern de les ciutats, donant també el rei la possibilitat d’estendre les terres del senyor amb la jurisdicció alfonsina (també el 1329).

b)En 1403 apareix la figura del Virrei, alter-ego del monarca que governarà el territorio quan aquest no estiga present.

Les torres de Serrans de la ciutat de València

c)Es va donar un increment del poder reial a partir de l’arribada dels Trastàmara (1412) mitjançant un pacte amb la ciutat de València; la ciutat-cap gestionaria els territoris de reialenc. Ja amb Pere IV, per mimetisme amb les formes castellanes, els reis de la Corona d’Aragó s’havien tornat més autoritaris. Aquesta deriva s’accentuà amb la nova dinastia. L’accord és el següent: a l’època d’Alfons el Magnànim (rei des de 1416) la ciutat de València serà el centre de l’imperi meditarrani de la Corona; a canvi de fer de ciutat-banc i financiar la monarquia, el rei li donarà a la ciutat-capital el control dels territoris de reialenc: podrà recaptar imposts d’estes ciutats i convocar-les en armes si ho creu convenient.

En certa forma aquest fet deteriora l’esquema foral de llibertats ja que València pren un gran poder i dificulta molt l’autèntica representació política de les altres villes i territoris de reialenc. Tanmateix hem de recordar que va ser el lideratge de la capital el que va permetre la pervivència del Regne, amb un destacat paper, molt evident per exemple a la crisi amb l’esmentat Alfons IV on el jurat en cap Francesc de Vinatea va salvar el Regne de la quasi desaparició.

Podem dir per tant, que en certa forma, es va optar per un model que va aconseguir mantindre un sentit del «Regnum» com a cos polític públic i independent del rei i els nobles però a costa de donar pràcticament tot el poder a la ciutat de València, creant disfuncions que va ser duradores en el temps.

Per a entendre tota aquesta dinàmica històrica cal explicar la creació i significació d’una institució clau, la Generalitat Valenciana, naixcuda el 1362-63, que va ser tradicionalment quasi monopolitzada per la ciutat de València. En un altre post en parlarem particularment.

d)A l’època del regnat de Joan II i, sobretot, amb el govern del Reis Catòlics (Ferran el Catòlic serà rei d’Aragó des de 1479)l’autoritarisme reial es fa més ferm. Els consells, que eren els governs municipals, va perdre molta autonomia. Ferran el Catòlic va passar a designar directament la Generalitat, perdent aquesta pes polític propi. El pacte de la Corona amb les oligarquies del regne de València es va trencar clarament.

Ciutat de València, segle XV

e)La crisi de les Germanies de 1519 i la certificació del colapse del foralisme: Tota aquesta deriva es va consolidar definitivament amb la derrota del moviment agermant al Regne de València. Els agermants, representants del poble menut, dels burgesos i menestrals, es va aliar amb els camperols que lluitaven contra els excesius drets senyorials.

Ja regnava Carles I, net dels catòlics. Què va supossar aquesta desfeta? Per una banda mostrava com el poder de les Corts i la Generalitat no era capaç d’articular políticament les demandes de la societat més productiva.

Aquestes clases populars i mitjanes reclamaves una representació política i unes llibertats que va veure negades en ser derrotades militarment el 1523. Cal lligar aquest derrota amb el similar moviment castellà anomenat rebelió de «Las Comunidades» (1520-22); els comuneros també van ser esclafats.

Qui perdia, per tant? Com ja vam comentar en parlar de l’era dels Reis Catòlics i fer-ne balanç, la monarquia hispànica va fallar en el seu intent de construir una comunitat política moderna, orientada cap a l’economia productiva. Tots els esforços es va possar en les guerres europees, on es gastaven l’or i la plata de l’imperi americà.

L’emperador Carles V

En aquest monarquia hispànica de l’emperador Carles, el Regne de València va jugar un paper cada vegada més perifèric. Hi havia hagut un gran creixement econòmic i poblacional al segle XV, València va ser a aquest segle la ciutat més important de la Península Ibèrica. No obstant això, les lliberats polítiques pròpies es van veure curtcircuitades tot i que les institucions forals van existir fins al 1707.

Quines repercusions va tindre tot això per a la terreta? Què era i què va fer la Generalitat? Com va repercutir l’híper-lideratge de la ciutat de València a la forma en que es va construir el Regne? Respostes al pròxim post, esteu atents 😉

Per Antonio Adsuar

Fonts principals: J.L. Villacañas “La monarquía hispánica”, ed. Espasa, J.L. Villacañas «Historia del poder político en España», ed. RBA, V. Baydal «Els valencians, des de quan son valencians?», ed. Afers i A.Furió “Història del País Valencià”, ed. 3 i 4 i Rafael Narbona, articles publicats al diari «El mundo» el 9 d’Octubre del 2018.

In this article

Join the Conversation