ORIOLA SEGLE XV: UN PRIMER ALACANTINISME

Per Antonio Adsuar Salutacions amics, Passat el terratrèmol electoral toca tornar als segles medievals. Hui vos proposse acompanyar-me a visitar la noble i molt important ciutat d’Oriola, situada...

Per Antonio Adsuar

Salutacions amics,

Passat el terratrèmol electoral toca tornar als segles medievals. Hui vos proposse acompanyar-me a visitar la noble i molt important ciutat d’Oriola, situada a la part sud del sud del Regne de València.

Com sabeu en este blog m’estic centrant més en la ciutat d’Alacant, ja que ha sigut aquesta urbs la més important del territori de la terreta des de el segle XVII sobretot i aquella que ha donat nom a la nostra entitat, al conjunt de comarques que centren el meu projecte i relat.

Els límits de la Kura de Tudmir segons Sonia Guitiérrez

Tanmateix hem de tindre clara una cosa: cal evitar anacronismes i comprendre que la identitat alacantina va tindre des de molt antic el seu centre a Oriola. És a aquesta ciutat i la seua història on hem de anar a buscar les arrels de l’alacantinisme modern. Sols comprenent la seua història i el procés de transferència de poder i centralitat des de la capital de Baix Segura a Alacant entendrem el cosmos alacantí.

Tot i que em centraré en el segles XV i XVI en este breu post, no vull deixar de portar-vos un antecedent remot que mostra com hi ha un territori comú del nostre sud que molt freqüentment ha sigut articulat conjuntament, unint per motius geogràfics les actuals terres del sud alacantí, Múrcia i Albatece.

Una de les ordenacions conjuntes més primitives que coneixem d’aquest territori es la Kura de Tudmir o Teodomir, un noble visigot que va pactar al 713 amb els musulmans el manteniment del seu poder a canvi de la seua sumissió a l’islam. Aquest Kura o territori tenia precisament el seu centre polític a Oriola i, segons diverses fonts, cubria la zona del triangle Dènia-Chinchilla (Albacete)-Vera(Almería).

L’importància d’Oriola, com veiem per tant, es gran i antiga i ens mostra la pulsió d’aquestes terres de sud a auto-organitzar-se a partir d’un centre propi. Passats els segles cal recordar que part d’aquest espai és incorporat per Jaume II al Regne de València el 1305, entrant aquestes comarques en contacte amb un cosmos polític i identitari marcat per la ciutat de València.

Porta d’Elx a Oriola

D’aquest manera, el Regne de València queda des de 1305 articulat per decisió reial en dos grans pols: la gobernació de València amb el centre a la capital, que té un gran pes i dona nom a la lengua del territori i al propi Regne, i la gobernació d’Oriola amb la mateixa categoria que la de València, liderada per la segona ciutat del Regne i que controla el territori sud.

I com era aquesta Oriola nostra, cap de la terreta primigènia? Expliquem-ho amb algunes pinzellades:

-Oriola era una ciutat estratègica, situada just a la frontera amb el castellà regne de Múrcia. El seu castell i el riu Segura li donaven una bona defensa

-Oriola era la capitana d’una extensa horta, que afavoria una rica economia lligada a l’agricultura; en això era similar a València

-La ciutat fou dominada històricament per una oligarquia terratinent que valorava la seua automonia i poder propi front a la Corona, defensant per tant el règim del furs

Reproducció d’una batalla a Oriola

-Diferències amb Alacant: tot i dependre de la diòcesis de Cartagena l’esglèsia a Oriola sempre va ser molt important i va marcar la vida de la ciutat. Front a un Alacant més comercial, obert i cosmopolita, Oriola va ser més tradicional. Alacant era més favorable als interesos del rei, ja que depenia del comerç i aquest comerç era impulsat per la monarquia, que donava a Alacant el monopoli quasi total dels intercanvis marítims

-Per aquestos motius la societat oriolana va estar més sovint en connivència amb València. Per exemple, aquestes dos ciutats van recolzar les revolta de les Germanies contra Carles V el 1519, mentre que Alacant no ho va fer

-Oriola va aconseguir el 1437 el títol de ciutat, otorgat a l’urbs per Alfons V el magnànim. Alacant serà ciutat sols des de 1490

Anem tancat per hui amics. Els segles d’or de la nostra antiga capital va ésser el XIV i el XV. A partir del XVI comença un lent declivi que portarà a Alacant a liderar el pol de poder al sud de Regne. Escriuré un post sobre aquestes lluites intra-terreta.

Imatge del dia del pardal Oriol amb la senyera de la vila

En fa l’impressió que mentre que Alacant és va centrar més en desenvolupar la seua economia i el seu èxit comercial li va acabar donant el poder polític, Oriola es va centrar més en aconseguir poder eclesiàstic i cultural. Veritablement ho va aconseguir, ja que el 1564, gràcies a l’arquebisbe Loaces, va assolir que tota la governació no fora més depenent de Cartagena i Oriola fora cap de Diòcesis, amb bisbe propi.

També el 1569 aconseguiria tindre una universitat pontifícia pròpia. No obstant això, aquestos èxit, que vàrem beneficiar indubtablement el conjunt de la terreta reforçant la seua atonomia i auto-cefàlia, no va servir per a frenar el declivi d’un Oriola que serà desplaçada per Alacant, ja al segle XVII i molt clarament el XVIII.

Per esta amics, és una altra història. Espere que vos haja agradat. Visca Oriola, visca Alacant!

Per Antonio Adsuar

Fonts principals: J.A. Barrio (ed), «Orihuela, la ciudad, el río y la huerta, publicaciones de la UA, J.M. Del Estal, “Historia de la provincia de Alicante”, tomo 3, ed.Mediterráneo y «Alicante de villa a ciudad».

In this article

Leave a Reply to librosen Cancel Reply

2 comments

  1. apa Responder

    Segueixes encertant. Esbrines a poc a poc els fils del moviment triangular Oriola, Alacant, València, de manera que hom viu en llegir el vertader «tejemaneje» de tota la zona.
    El conjunt dels posts serà una descripció acurada del que som tots, i per què.
    Felicitacions!

    1. librosen Responder

      Exacte, poc a poc anem dibuixant el conjunt, que és més important i complex que
      la suma de les parts 😉
      Gràcies per els comentaris