PER FI LA PEÇA ENCAIXA?: NAIX LA PROCURACIÓ D’ORIOLA

Per Antonio Adsuar Bona vesprada a tots, Aquí estem de nou avançant en l’estudi de la nostra terreta, Alacant. Al darrer post vam contar con l’Alacant-sud, l’Alacant de...

Per Antonio Adsuar

Bona vesprada a tots,

Aquí estem de nou avançant en l’estudi de la nostra terreta, Alacant. Al darrer post vam contar con l’Alacant-sud, l’Alacant de les palmeres, quedava anexionat al regne de València en partir-se l’antic regne de Múrcia en dos mitats l’any 1304.

La zona d’Alacant-Múrcia havia sigut moneda de canvi permanent des de 1151, passant a pertànyer ara a Castella, ara a la Corona d’Aragó.

Escut de la ciutat d’Oriola

 

L’ incapacitat per pactar i respectar l’accord d’uns i altres determinava que les terres d’hispània visqueren en una situació incerta, de guerra inacabable.

Si de 1296 a 1304 semblava que el regne de Múrcia seria tot d’Aragó, finalment sols la part de l’actual Alacant-sud seria de la federació catalano-aragonesa.

Precisament l’especificitat de regne a part de la que anava a guadir el regne aragonés de Múrcia la va heretar, en part, una nova entitat administrativa que ara es creava: la procuració d’Oriola.

Claustre de la catedral d’Oriola

Les terres de l’actual província d’Alacant quedaven d’esta manera en dos demarcacions diferents dins del regne de València: des de el Xúquer fins a Xixona la zona es denominava “ultra Xacarum”. Des de la vila turronera fins a Oriola les nostres contrades quedaven en la ja esmentada “procuració d’Oriola”.

Esta procuració contava amb un procurador general específic que es feia càrrec del seu govern i un batle, figura que controlava l’administració i els temes fiscals.

Quines particularitats podem dir que tenia aquella nova procuració oriolana? Aquí van:

Divisió administrativa del Regne de València (la procuració pasà a dir-se governació el 1366)

-El territori s’organitzà en base al fur de la ciutat de València però també tenien importància algunes de les lleis castellanes que s’havien aprovat en l’època d’Alfonso X el savi, que es van deixar vigents

-Tot i que políticament l’àrea oriolana-sud alacantina depenia d’Aragó, eclesiàsticament va continuar depenent de la diòcesi de Cartagena

-La seua incorporació tardana, uns 60 anys després de la pròpia de les terres nord-alacantines, va donar com a resultat una certa conciència colectiva particular dins del Regne de València

Tanmateix les comarques alacantines ja no es mourien de l’òrbita de la ciutat i Regne de València, tot i que castella tractà de recuperar-les sense descans com veurem.

La gran ciutat del Túria intentarà, tot i la distància i les dificultats, organitzar aquells terres frontereres que a l’època es caracterizaven per la seua poca població i el seu tarannà fronterer i perillós. ¡Continuem!

Post escrit per Antonio Adsuar

*Fonts principals:  i J.M. Del Estal, “Historia de la provincia de Alicante”, tomo 3, ed.Mediterráneo i V. Baydal, “Els valencians, des de quan són valencians?, ed. Afers.

In this article

Join the Conversation

2 comments

  1. APA Responder

    Molt aclaridor

    1. librosen Responder

      Gràcies per el comment noi!