Per Antonio Adsuar
Hola companys,
Aquí em teniu de nou escribint un post just el dia abans del 9 d’octubre. Parlem, de nou, de tractats.
L’accord de Cazola (1179) entre castellans i catalano-aragonesos s’havia fet sobre el paper…ara la cosa va de veres, Jaume I i el futur Alfons X el savi ja xafen terreny, s’han possat a conquerir territori.
Cazola tenia mancançes i problemes clars: Múrcia seria per a Castella i València per Aragó, val. Però, fins on arribaba cadascuna?…la frontera mai havia estat ben definida, tot més enllà del Xúquer era incert!.
Les vacil·lacions medievals no espantaven tanmateix els nostres reis. El valent Jaume prenia València, la joia del Túria, el 1238. Per el sud l’infant castellà Alfons signava el 1243 el pacte d’Alcaraz que li permetia ocupar la Múrcia musulmana.
Tot s’organitzava entorn al carisma de la guerra; la voluntad de Déu prenia la paraula. Presa València Jaume necessitava asegurar-se un territori de seguretat més al sud que li garantira poder defensar la capital.
La clau va ser Xàtiva: Alfons, que volia tallar l’embranzida d’en Jaume, conqueria Enguera i Moixent, apropant-se a la plaça vital. Jaume, en repressària, es va fer amb Villena i Sax.
El magnífic castell de Xàtiva
L’equilibri de Cazola havia saltat per els aires, la guerra entre cristians pareixia inevitable. Finalment, el 1244, les dues forçes es van avindre a parlamentar.
Ho van fer al camp de mirra, entre els poderosos castells de Biar i Villena. Allà al pla les dues fulgurants figures van acordar que des de la línea de Biar fins a Busot al nord les terres serien de Jaume; al sud quedarien les contrades d’Alfons. Així va náixtre el tractat d’Almizrra de 1244.
Si Xàtiva haguera caigut el castellà regne de Múrcia haguera arribat fins a les portes del Xúquer i la solidesa de la ciutat de València i el seu futur regne hauria quedat compromesa.
Ara, amb la presa de Dènia el 1245 per Jaume I, el nou territori quedava amb una frontera clara, ben protegida per les montanyes de la zona d’Alcoi.
El camp de mirra, on es va signar el famós tractat
L’entesa hispànica possible a Almizrra es reforçava al 1246 amb la boda de l’encara infant Alfons amb la filla de Jaume I, Violant d’Aragó.
Les incerteses de Tudillén-Cazola semblaven quedar enrrere, per fi un pacte ordenava les comarques d’Alacant. Aquesta solidarirtat entre regnes la portaria Jaume I més enllà, el 1266. No obstant, això és un altra història!
Bon nou d’Octubre a tots!
Post escrit per Antonio Adsuar
*Fonts principals: A.Furió «Història del País Valencià», ed. 3 i 4 y JL. Villacañas, «La formación de los reinos hispánicos», ed. Espasa; també de JL. Villacañas «Jaume I, el conquistador» , ed. Espasa y «Historia del poder político español», ed. RBA
APA
Felicitacions pel nou post—-
Quins son els signants del pacte d’Alcaraz?
librosen
Els signants són: La Corona de Castella i el regne musulmà de Múrcia, que serà vasall de Castella