Per Antonio Adsuar
Hola a tots,
Tot i que estic inmers en procés d’oposicions de secundària (forme part d’un tribunal de geografia i història) intente treure temps per a no deixar caure el blog.
In that mood…hui vos parlaré de l’Alcoi del segle XIX. Per motius narratius i d’anàlisi dividiré esta centúria en dos entrades: en esta tractaré l’economia i i món obrer i en la propera la política i el comportament de les elits. Anem….
La proto-industria del segle XVIII es consolida definitivament al segle XIX. El capital generat al setcents es va reinvertir en la pròpia indústria, sobre tot en les millores tecnològiques. Ja el 1818 trovem a Alcoi les primers màquines tèxtils. Este sector es va centrar en la llana i, a partir del 1850, en el cotó.
No hem d’olblidar tampoc l’importància de la indústria paperera a la ciutat. Alcoi tractava de competir en l’altre focus tèxtil important d’Espanya, situat a Catalunya. Com va fer la vila de la terreta per diferenciar-se del principat?
En primer lloc centrant-se en qualitats de productes més modestes. Els seus processos eren més intensius en mà d’obra, tot i contar també Alcoi amb màquines. El producte resultant era barat i consumit fonamentalment per el mercat interior espanyol, sobretot per les regions més pobres del sud.
A Alcoi, com a Catalunya, sempre es va defensar el proteccionisme lògicament per basar-se l’economia de la vila en les manufactures. Ja parlarem més d’això al següent post quan comentem tot allò relacionat amb les elits burgeses.
El sistema productiu de la zona, tot i tindre el centre a l’urbs del Sèrpis, realment era de dimensions comarcals. Des d’Alcoi s’organitzava el treball de Cocentaina, Biar, Beneixama, Banyeres, Penàguila, Castalla, Onil i Ibi, que es coordinaven en major o menor mesura amb els fluxos manufacturers i comercials de la vila alcoiana.
La transformació industria va generar molts llocs de treball i a Alcoi i de les ciutats esmentades venia gent de tot arreu per buscar feina. La capital comarcal, induscutible rei en el nord de la terreta, va passar d’uns 10.000 habitants el 1789 a uns 30.000 en 1900.
Dos terços d’ells treballaven en la indústria. Molt prompte va començar la conflictivitat laboral lligada als obrers i a les seues molt roïnes condicions de treball. Ja al 1821 gent d’Alcoi i de la comarca va protagonitzar un atac ludita, centrat en la destrucció d’una maquinària a la que culpaven de la manca de treball.
Va ser destruïdes 17 màquines i va haver de fer de mitjançer l’alcalde. Els obrers alcoians eren numerosos i radicals i estaven ben conectats amb el moviment proletari de Barcelona, el més actiu d’Espanya. La seua ideologia era fonamentalment anarquista i inspirada en Bakunin i Proudhon. L’acció directa i violenta per a aquestes capes poblacionals era una opció freqüent.
Un important episodi del 1873 ens servirà per a comprendre fins a quin punt arribava el poder obrer a Alcoi. Es tracta de la coneguda com «revolta del petroli», que va tindre lloc al julio d’este any. Expliquem-la breument.
Inspirada en la comuna de París que es va organitzar l’any 1871, el 1873 es van alçar més de 10.000 obrers a Alcoi. El context a Espanya també era complex, ja que el país estava passant un moment convuls amb el caos de la 1ª República.
Assasinat de l’alcalde Albors
A Alcoi és va proclamar una vaga general i tot es va anar radicalitzant amb el transcòrrer de les hores. El 10 de julio els obrers van controlar el ajuntament i anaven prenent foc a les fàbriques amb petroli (d’aquí el nom de la revolta)
Els guàrdies van reaccionar i en tractar de mantindre l’ordre públic vam matar un obrer. Els obrers van contraatacar i mataren a diversos guàrdies, gent de l’ajuntament i inclús a l’alcalde republicà Agustí Albors.
Burgesos segrestats
Tot seguit els obrers, tement la segura repressió, van segrestar burgesos. La temuda repressió va arribar i va ser dura. Es va encarregar d’ella el capità general de València amb el recolzament d’Eleuterio Maisonnave, que era ministre de governació en aquells moments.
Per evitar possibles revoltes futures es van crear a Alcoi tant casernes tant de la Guàrdia civil com de l’exèrcit.
Això és tot per hui…al proper post revisarem l’Alcoi de les elits i la política en este segle XX a l’urbs del Serpis. Ens llegim prompte!
Per Antonio Adsuar
Fonts principales: R.Bañó, «Manual de historia de Alcoi»,Ed. Misèria i companyia
APA
Breument els dos darrers posts.
Ens endinsem en l’actualitat. Marx arriba. Tard, però arriba.
I qui diu Marx diu Bakunin i tota la colla.
Això són els nous temps. Que no s’acaben, al meu vore, tot i la consumació de la glàsnost i la Perestroika als anys 80 i 90.
Hem oblidat aquell segle XIX que tant ens ha contornat?
Jo crec que no.