Per Antonio Adsuar
Salutacions amics,
En este post, que serà un dels darreres d’este 2020, analitzarem breument la nova posada en marxa de la Diputació d’Alacant el 1833.Com vàrem explicar al post anterior, les diputacions provincials es van implantar a Espanya al trienni liberal (1820-23), desenvolupant unes idees bàsiques liberals que s’havien plasmat a la Constitució de Càdis de 1812.
La mort de Ferràn VII el 1833 va suposar l’arribada al tro de la seua filla Isabel II. Aquesta nova sobirana es va recolzar en els liberals ja que l’altre pretenent a la corona, Carles Maria Isidre, germà de Ferràn VII, era defensat per els absolutistes.
D’aquesta manera, tot i que la reina Isabel II no fora en realitat una partidària molt ferma del liberalisme, la sobirana, que era menor d’edat éssent per tant el Regne d’Espanya regit «de facto» por la seua mare la regent Maria Cristina de Borbó, va desenvolupar poc a poc tot el programa de govern dels liberals.
Aquestes línies d’actuació que es començaren a implementar van incloure una nova organització territorial de l’Estat. Els liberals del 1833 tornen a dividir Espanya d’accord amb les idees racionalistes franceses i per tant aposten per la reintroducció de les províncies i diputacions provincials.
L’home d’Estat encarregat en aquesta ocasió de dur a terme la reestructuració territorial va ser Javier de Burgos. De Burgos, antic afrancesat de la època del regnat de Josep Bonaparte i molt bon coneixedor de la política territorial gala, va dibuixar una nova divisió territorial provincial.
Este home polític va fer un mix característicament espanyol d’innovació i tradició: tal i com ja pasara amb l’aplicació de les noves lleis d’arrel françesa a la Corona d’Aragó al principi del segle XVIII, de Burgos va barrejar innovació i cartesianisme racional francés amb un major respecte de les tradicionals divisions territorials històriques de les terres hispàniques.
Com va afectar concretament tot això a les terres de l’antic regne de València i en particular a la Terreta? Veiem…la província d’Alacant recupera el Baix Segura. També s’elimina la província de Xàtiva…en un primer moment Alacant guanya Ontinyent, Albaida i Gandia, que perd al 1836 al anar a parar aquestes demarcacions a la província de València.
Per altra part, la província d’Alacant s’incorpora Sax i Villena. D’aquesta manera van renáixer les províncies, guanyat la nostra província d’Alacant i la seua Diputació la seua existència que fins ara perdura.
Per acabar el post recollim algunes lleugeres notícies de les realitzacions efectives que es van desenvolupar a les nostres comarques. El governs provincial es va centrar sobretot en posar en marxa un red bàsica de carreteres que comunicaren les capçaleres de comarca amb la capital del Benacantil.
Alacant, segle XIX
Es va generar una red radial, reproduïnt a nivel provincial el centralisme característic d’aquest model. Comentem ara algunes fites importants en relació a les esferes culturals i educatives: el liceu d’Alacant apareix el 1839 i el nou teatre principal el 1847.
L’institut d’ensenyament mitjà, únic a la província, s’obri al 1849 i el Casino d’Alacant al 1851. I així anava avançant poc a poc un segle de transformacions, el segle XIX, del que encara hem de contar moltes coses.
Bon nadal i ens lleguim prompte!
Per Antonio Adsuar
*Fonts principals: VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», Ed. Diario información; VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», ed. Mediterráneo; VVAA, «Historia de la ciudad de Alicante», ed. Ayuntamiento de Alicante y M. Pérez Oca «Alicante, biografía de una ciudad», ed. Temporae libros.
