LA DÈCADA MODERADA A ALACANT (1844-54): ELITS AMB MADRID

Per Antonio Adsuar Bon dia amics!, Com aneu? Tirant supose…Hui vull contar-vos un període de relativa calma al nostre Alacant, una època en la que es va acabar...

Per Antonio Adsuar

Bon dia amics!,

Com aneu? Tirant supose…Hui vull contar-vos un període de relativa calma al nostre Alacant, una època en la que es va acabar de consolidar una elit nova, formada per la burgesia moderada i terratinent i una noblesa liberal i avançada.

Aquesta nova classe dirigent, que s’havia format en l’àmbit de l’economia gràcies a la desmortització de Mendizábal que vam analitzar al post anterior, va a començar a conectar amb més força amb el poder de Madrid.

Els més notables dels alacantins s’acreditaven davant la capital d’Espanya com a interlocutors fiables en la mesura en que aplicaven les polítiques del nou estat liberal-centralista. A canvi d’aquesta tasca, els nobles i burgesos elegits veien reforçada i confirmada per Madrid la seua possició de primacia a la terreta. Explicat l’esquema bàsic de la maniobra, analitzem-ho tot plegat amb més detall…anem!

La dècada moderada (1844-54) va ser un període menys espectacular per no estar marcat per rutilants revolucions enlluernadores però va ser clau per forjar estructures duradores. El govern central es feia més visible i efectiu a les províncies i no soles per cobrar impostos i reclamar homes per la guerra, també donava serveis i directrius polítiques més àmplies.

Després d’una època de caos que va durar de 1833 (començament de l’estat liberal) a 1844, més marcada com ja hem dit per les revoltes i el descontrol polític, va haver una reacción des del liberalisme més moderat.

S’observa en este moment més clarament el caràcter de «revolució passiva» de la revolució liberal espanyola: les elits van derruir l’antic règim sense contar amb el poble. No hi va haver repartiment de terres ni real millora democràtica per a la població.

Recordem, per exemple, que l’any 1844 és el moment en el que es crea la guàrdia civil, cos armat de caràcter militar que sobre tot es va dedicar, en un primer moment, a garantir la propietat privada de nobles i burgesos, especialment a les àrees rurals.

Com estem remarcant tot es va basar en un fet clau: per primera vegada el poder local i provincial va operar realment com a agent del poder central de l’Estat. Es va anar format una sèrie d’elits locals però articulades a nivell provincial…aquestes classes dirigents seràn molt fortes i visibles en un altre període de calma i estabilitat, la Restauració (1875-1930).

Els càrrec polítics dels que gaudia aquesta oligarquia eren no electius i no remunerats, eren càrrecs d’honor i de prestigi que no es solien rebutjar i que normalment recaien en els major contribuyents de la província. Recordem que són moments en els que predomina el sufragi censatari, això és, en el que només voten aquells que estàn en el «cens», en la llista dels més rics.

També és destacable una altra circunstància política: encara que ja al segle XVIII amb els decrets de Nova Planta del 1707 la relació de la ciutat de València amb les ciutats d’Alacant i del sud en general s’havia fet més feble, és en aquest moment quan la realitat provincial, l’espai provincial de poder, es consolida amb més força generant-se una forta relació amb Madrid.

Recordem que Alacant va ser, amb l’aparició de la conexió ferroviària del 1854, la primera capital de província amb mar comunicada amb la capital d’Espanya. Per tant, el binomi centralisme-província té l’efecte positiu d’anar consolidant l’unitat espanyola i conectant de manera efectiva tots els territoris amb Madrid.

Com veurem en el següent post l’Estat comença a invertir i donar serveis importants i interesants a la nostra terreta. Tanmateix, aquest nova construcció política no es veu acompanyada de l’articulació d’un espai de relació valencià, en dirigir-se Madrid a cada capital de província i no haver coordinació entre les demarcacions que havien format l’antic Regne de València.

Tot plegat, per anar concluïnt, podríem parlar d’una dècada moderada (1844-54) marcada per la pau i l’articulació de dinàmiques polítiques i administratives que tindràn gran importància estructural.

En el post vinent analitzarem les realitzacions efectives liderades per la Diputació a les nostres contrades, a la millor terreta del món 🙂

PD: Aquest post deu molt a les investigacions del prof. Pedro Díaz Marín, al que salude i agraïsc el seu esforç; afegir també un agraïment al magnífic grup White Stripes i al seu disc «Elephant», banda sonora d’aquest post.

Per Antonio Adsuar

*Fonts principals: VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», Ed. Diario información; VVAA, «Historia de la provincia de Alicante», ed. Mediterráneo; VVAA, «Historia de la ciudad de Alicante», ed. Ayuntamiento de Alicante y M. Pérez Oca «Alicante, biografía de una ciudad», ed. Temporae libros, P. Díaz Marín, «Después de la revolución: centralismo y burguesía en Alicante: 1844-54, ed. IAC Juan Gil Albert, 1998.

In this article

Join the Conversation

1 comment

  1. APA Responder

    Estic d’acord, Elephant és un gran disc.
    Alacant va tenint protagonisme sense haver de retre pleitesía a València.
    Però tot això, a poc a poc, d’una manera caragolaria, gosaríem dir.
    Cavalquem vers una obertura miniliberal, un poc a pas de somera.
    Però la veritat és que cavalquem, lloat sia Déu!